España / Cataluña / Sant quirze del valles

  Sant quirze del valles

Regreso a Cataluña         Regreso a principal    

Lo más reciente

 

Sant quirze del vallés

 

Panorámicas de Sant quirze del vallés

Lo más reciente

 

 

Sant quirze del valles Des de Barcelona de la sortida de les rondes de Barcelona o des de la Meridiana, cal agafar la C-58 en direcció Terrassa-Manresa. Prendre la sortida 12 Sabadell centre-nord  / Sant Quirze del Vallès sud-centre.

Des de Girona Des de l'AP-7, després del peatge de la Roca del Vallès, prendre la C-58 en direcció Sabadell-Terrassa-Manresa. Cal sortir a la sortida 12 Sabadell centre-nord  / Sant Quirze del Vallès sud-centre.

Des de Tarragona-Lleida

A l'AP-7, després del peatge de Martorell, cal desviar-se cap a l'AP-7  / E-15 direcció Girona - França. Agafar la C-58 en direcció Sabadell-Terrassa-Manresa. Prendre la sortida 12 Sabadell centre-nord  / Sant Quirze del Vallès sud-centre.

 Accés amb transport públic

Es pot arribar a Sant Quirze del Vallès tant amb Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya com amb servei públic d'autobús i de taxi.

La Serra de Galliners

Sant Quirze del Vallès és un municipi amb una gran riquesa natural, que té el seu màxim exponent en la Serra del Galliners, un espai natural forestal que ocupa més de la meitat de la superfície municipal i que vertebra l’anomenada Via Verda del Vallès, corredor biològic entre els parcs de Sant Llorenç del Munt i Collserola.

El mirador de Can Barnola

El mirador de Can Barnola està situat a la cruïlla entre el camí dels Monjos i el camí de can Barnola, a 295 metres sobre el nivell del mar, sobre la carena de la serra de Galliners. Ofereix una bona panoràmica en direcció est i nord i, a banda del vessant de la serra, es divisa el nucli urbà de Sant Quirze així com la població veïna de Sabadell. Al fons, es veuen els massissos del Montseny i de Sant Llorenç del Munt.

El mirador del Pujol Blanc

El mirador del Pujol Blanc, prop de la cruïlla entre els camins dels Monjos, de Sant Feliuet i de la Font dels Caçadors, a 317 metres sobre el nivell del mar és el punt més alt de la serra de Galliners. Aquest punt ofereix una panoràmica excel•lent en totes les direccions sense obstacles visuals. Des d’aquí es divisa, a banda de la carena i els vessants de la serra, tota la plana del Vallès i els massissos muntanyosos que l’envolten, Sant Llorenç, Collserola, Montserrat i el Montseny.

Si caminem per algun dels senders del municipi, descobrirem un paratge típicament mediterrani, amb boscos predominantment de pi, encara que les espècies autòctones com l’alzina i el roure comencen a tenir una presència important.

Fauna

Pel que fa a la fauna, la Serra acull principalment petits mamífers i rèptils com ara els esquirols o els conills. Quant a les aus, hi predominen els abellerols, els pit-roigs i les gralles, tot i que també s’han trobat algunes espècies de mussols.

La Serra de Galliners

Sant Quirze del Vallès és un municipi amb una gran riquesa natural, que té el seu màxim exponent en la Serra del Galliners, un espai natural forestal que ocupa més de la meitat de la superfície municipal i que vertebra l’anomenada Via Verda del Vallès, corredor biològic entre els parcs de Sant Llorenç del Munt i Collserola.

El mirador de Can Barnola

El mirador de Can Barnola està situat a la cruïlla entre el camí dels Monjos i el camí de can Barnola, a 295 metres sobre el nivell del mar, sobre la carena de la serra de Galliners. Ofereix una bona panoràmica en direcció est i nord i, a banda del vessant de la serra, es divisa el nucli urbà de Sant Quirze així com la població veïna de Sabadell. Al fons, es veuen els massissos del Montseny i de Sant Llorenç del Munt.

El mirador del Pujol Blanc

El mirador del Pujol Blanc, prop de la cruïlla entre els camins dels Monjos, de Sant Feliuet i de la Font dels Caçadors, a 317 metres sobre el nivell del mar és el punt més alt de la serra de Galliners. Aquest punt ofereix una panoràmica excel•lent en totes les direccions sense obstacles visuals. Des d’aquí es divisa, a banda de la carena i els vessants de la serra, tota la plana del Vallès i els massissos muntanyosos que l’envolten, Sant Llorenç, Collserola, Montserrat i el Montseny.

Si caminem per algun dels senders del municipi, descobrirem un paratge típicament mediterrani, amb boscos predominantment de pi, encara que les espècies autòctones com l’alzina i el roure comencen a tenir una presència important. Fauna

Pel que fa a la fauna, la Serra acull principalment petits mamífers i rèptils com ara els esquirols o els conills. Quant a les aus, hi predominen els abellerols, els pit-roigs i les gralles, tot i que també s’han trobat algunes espècies de mussols.

NeolíticSegons les importants restes arqueològiques trobades dins el terme municipal, Sant Quirze del Vallès té una ocupació poblacional de 6.000 anys d’antiguitat, xifra que ens transporta a l’època del neolític. Probablement, aquestes primeres societats es van assentar en aquest territori per aprofitar els recursos naturals i el relleu suau de la zona que permetien l’agricultura i la ramaderia.

 

Edat Mitjana

L’origen de Sant Quirze com a poble es remunta, però, a l’edat mitjana, primerament amb una població disseminada en massos, i posteriorment amb la construcció de les primeres cases al voltant de la Parròquia de Sant Quirze, tot i que aleshores la parròquia i el territori que l’envoltava depenien del terme del castell de Terrassa.

La constitució com a municipiSant Quirze es va constituir com a municipi el 1832 per segregació de Sant Pere de Terrassa, i prèviament de Terrassa. Compren l'antiga parròquia de Sant Quirze, esmentada sense cap apel·latiu el 1013. Al segle XIII apareix com Sant Quirze de Terrassa, i al segle XV alterna amb el nom de Sant Quirze de Galliners, en referència a la serra de Galliners.El 1857 es va castellanitzar oficialment el nom com San Quirico de Tarrasa, modificat el 1935 a Sant Quirze de la Serra i reinstaurat el nom castellà després de la guerra. El 1976 va canviar a Sant Quirze del Vallès, en un consell de ministres, presidit pel rei d'Espanya, al Palau de Pedralbes de Barcelona.

Tradició agrícola

El nostre municipi té una tradició eminentment agrícola. Els conreus de la vinya i els masos dispersos per tot el terme van dibuixar l’escenari de Sant Quirze fins no fa gaire anys. Al principi del segle XX, molta gent de Sant Quirze compaginava la feina a les fàbriques de les ciutats veïnes amb el conreu de la terra. La proximitat de la ciutat de Sabadell, l’establiment de l’estació del ferrocarril i la progressiva instal.lació d’indústries al voltant del municipi van provocar un canvi en aquest tarannà agrícola, i Sant Quirze progressivament s’anà transformant en un municipi de serveis i, sobretot, residencial. Avui dia, encara és possible trobar pel nostre terme masos que han sobreviscut al pas del temps, com ara Can Feliu, Can Barra o Can Vinyals.

La bona taula és un al•licient afegit a tot el que ofereix el nostre municipi. Sant Quirze té una gran oferta de bars i restaurants que ofereixen des dels plats més senzills i casolans fins a l’apreciada cuina d’autor. La caça i el producte autòcton, com ara la mongeta del ganxet, formen part de la carta dels restaurants santquirzencs des de la versió més senzilla fins a la més sofisticada: una proposta àmplia i variada per descobrir tots els matisos de la bona cuina.