España / Cataluña / Gerona / Taravaus
Taravaus
.gif){kind=small}
Regreso a Cataluña Inicio
Lo más reciente
Lo más reciente
.
Taravaus és una entitat de població del municipi de Vilanant, a la comarca de l'Alt Empordà.
Està situat al S del terme municipal, al S del riu Manol, i vora el límit dels municipis de Navata i Borrassà. El territori és travessat per la carretera N-260 de Figueres a Olot. El nucli de Taravaus és a uns 6 km a l'oest de Figueres. Inclou els veïnats de Mas Safont i de Corts. L'economia es fonamenta en l'agricultura i la ramaderia.
El 2005 tenia 45 habitants, distribuïts entre el poble, els veïnats esmentats i masies disperses.
Taula de continguts [amaga]
Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]
Ca l'Arrufat
Església de Sant Martí de Taravaus, del segle XIII i consagrada el 1321, d'un romànic popular tardà amb modificacions posteriors.
Ca l'Arrufat, masia senyorial fortificada dels segles XVI-XVII.
Can Farigola, masia fortificada dels segles XVI-XVII.
Mas Safont, gran masia del segle XVI.
Història[modifica | modifica el codi]
Vista de Taravaus des del Nord
Taravaus va formar part del comtat de Besalú (fins a 1111), de la sotsvegueria de Besalú (fins a 1716) i del corregiment de Girona (1716-1833). Fins a la fi de l'Antic Règim, va pertànyer al domini reial, i dintre d'aquest a la batllia reial de Figueres (creada el 1290).
Fou un municipi independent fins a 1969, en què fou incorporat al de Navata. Per decisió popular, el 1996 es desvinculà de Navata i s'integrà al municipi de Vilanant, més pròxim i amb el que l'uneixen llaços històrics immemorials. El riu Manol constituïa l'antiga divisòria amb aquest últim municipi.
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
El meu país: tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya, vol. 4, Barcelona, Edicions 62, 2006, s. v. "Vilanant".
Catalunya Romànica, 27 vols., Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1984-1998, vol. 9, s. v. "Navata".
Joan Badia i Homs, L'arquitectura medieval de l'Empordà, 2a ed., 2 vols., Girona, Diputació Provincial de Girona, 1985, vol. II-A, pp. 278-280 i il. a les pp. 283-284.
Wikipedia